Audiolibro Plantem cara. de Joan Solà gratis

Durant les últimes dècades del segle XX i la primera del XXI, Joan Solà va ser la màxima autoritat en matèria de llengua catalana. El 1974 Solà va començar a col·laborar a la premsa quotidiana, amb articles sobre qüestions de llengua que no s’adreçaven únicament als col·legues d’ofici sinó sobretot al públic general; des del 1991 fins al 2010 ho va fer, sense interrupcions, al diari Avui, sota la rúbrica «Parlem-ne».Reprenent la tradició de les «Converses filològiques» de Pompeu Fabra, Solà demostrava que l’ofici de gramàtic no consisteix a donar raó de certes normes sinó a observar la llengua viva i provar de descobrir-ne els mecanismes de funcionament.Recollides originalment en dos volums titulats Parlem-ne (1999) i Plantem cara (2009), reeditem aquestes converses lingüístiques imprescindibles també en dos volums, que permeten recuperar l’erudició, la ironia, la complicitat amb el lector i la capacitat divulgativa de Joan Solà.Sobre el Autor.Joan Solà I Cortassa (Bell-Lloc d’Urgell, 10 De Gener De 1940 – Barcelona, 27 D’octubre De 2010) fou un lingüista i filòleg català.Estudià magisteri a Lleida i posteriorment es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona (1965). Doctorat per aquesta universitat en filologia catalana (1970), obtingué el títol de master en lingüística a la Universitat de Reading (Anglaterra) el 1977.Fou professor a diversos centres docents des del 1965 (entre els quals, cal citar la Universitat Autònoma de Barcelona, les extensions universitàries de Girona i Tarragona) i, del 1984 al 2010, any en què es jubilà, fou catedràtic de llengua i literatura catalanes de la Universitat de Barcelona i n’esdevingué catedràtic emèrit. Fou membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes.Impartí també classes a la Rosa Sensat (1965-1970 i 2001-2002), a l’Escola de Periodisme de l’Església (1967-1969), a la Universitat Catalana d’Estiu (1971), a la Càtedra Ramon Llull de Mallorca (1977-1990 i 1995), a la Universitat d’Estiu de Lleida (1995), així com a la Universitat Rovira i Virgili o a la Universitat de Girona, a més de màsters i postgraus de Lingüística Aplicada, d’Edició i de Lexicografia.Se centrà sobretot en temes de sintaxi i d’història de la llengua catalana, tot i que també tractà els camps de la lexicografia i de la sociolingüística, aquesta darrera disciplina des d’un punt de vista més combatiu. Amb Pompeu Fabra, Joan Coromines i Noam Chomsky com a referències, publicà una quarantena de llibres, com, per exemple, Estudis de sintaxi catalana (1972-73)A l’entorn de la llengua (1977), Del català incorrecte al català correcte (1977), “Ser” i “estar” en el català d’avui (1981), Sintaxi generativa catalana (1986; en col·laboració amb S. Bonet), Qüestions controvertides de sintaxi catalana (1987)