Escucha gratis Serrallonga, l’últim bandoler de Llorenç Capdevila

Serrallonga, l’últim bandoler.El jove Pere Vila decideix reconstruir la vida d’en Serrallonga després d’assistir a l’execució del bandoler i haver-li sentit pronunciar unes darreres i misterioses paraules. La recerca, plena d’imprevistos, el porta a trobar-se amb la vídua, amb un company de quadrilla condemnat a galeres i amb la darrera amant del proscrit: la llegendària Joana. Al mateix temps, però, hi ha gent molt poderosa que farà tot el possible per impedir la difusió d’un secret que el jove podria descobrir.Sobre el Autor.Llorenç Capdevila i Roure (Alpicat, Segrià, 20 d’octubre de 1969) és un escriptor català. Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Lleida, és professor de llengua i literatura al Institut d’Auro a Santpedor, població propera a Manresa, on resideix actualment.La primera narració que va publicar va sortir a la revista universitària Tirant al Blanc, de Lleida. La primera novel·la que va escriure, però, va ser Racó de món (2000), una sàtira sobre l’ecologisme, l’especulació i la política, amb què va guanyar el premi Vila d’Ascó. Amb El color del crepuscle (2001), que s’esdevé al final del segle XIV, poc abans de la mort del rei Joan I, va guanyar el premi Leandre Colomer i va iniciar un cicle de tres novel·les emmarcades a la baixa edat mitjana, completat amb O rei o res! (2003), que té com a rerefons el Compromís de Casp, i Ànima de llop (2004), que va merèixer el premi El Lector de l’Odissea i que situa la trama cap a mitjan segle XV, en el temps de la guerra civil catalana i les revoltes remences.També ha publicat la novel·la Serrallonga, l’últim bandoler (2006), que pretén donar una visió humana del famós bandoler de les Guilleries. Amb Sota la pell (2010), va fer una incursió en el gènere negre ambientat en la més rigorosa actualitat; tendència que també, amb una bona dosi d’humor, va continuar amb Tothom a terra! (2011). Ha conreat la narrativa juvenil (El secret del bandoler i A fer punyetes!) i la infantil (L’Èlia va de bòlit). Tot i el caràcter històric d’algunes de les seves novel·les, la narrativa d’aquest autor no abandona la cura en els aspectes literaris o en la creació de personatges.